La meva mort va ser tan ràpida que no me'n vaig poder donar compte.
Estava a l'ateneu, assentada escrivint un mail a l'ordinador. Havien entrat alguns jugadors, i jo estava força tranquil·la perquè feia una estona que estaven amb mi i no m'havien atacat. Una mica més tard, va entrar per la porta *********** i li vaig preguntar: has mort a algú? Em va dir que no i jo em vaig relaxar, havia passat forces estones amb ell i no m'havia matat. Ell va sortir a fora (a fumar, em va dir) i llavors va entrar l'Alberto amb la càmera i em va explicar que havia estat gravant una entrevista (sense més detalls).
El que jo no sabia era que aquell cigarret era una estratègia que els hi serviria als dos. A l'un per matar-me, i a l'altre per poder gravar-ho. Ells es preparaven, i jo sense adornar-me'n de res.
De sobte algú m'abraça amb molta força per darrere i sento un cop al pit seguit d'un: ESTAS MORTA!! No recordo la meva reacció, però ha quedat enregistrada per la posteritat. L'únic que sé és que en el fons em vaig sentir descansada: ara puc tornar a passejar pel carrer sense voltar el cap a cada mínim soroll, i puc seure a prendre una cerveseta fresca sense patir!
Ara que he mort, puc tornar a viure!
CRISIS
