Premis 2010

-Guanyador del Killer 2010:Altaïr (6 morts)
-Màxims assassins en sèrie: Festuc exuberant (8 morts) i Kaelix (8 morts)
-Assassí més arriscat: Tour-tour (6 morts)

Final Killer 2010

La final del Killer 2010 serà dissabte dia 20 de Novembre a les 19:00h a l'Ateneu La Pólvora.

El Killer està en suspens. A falta de supervivents, els tres darrers suïcidats: Altaïr, Kaelix i Festuc exuberant, ressuscitaran per enfrontar-se cara a cara en un duel una mica especial preparat pel màster per descobrir qui mereix ser l'últim supervivent del Killer 2010.

Abans del duel es projectarà l'estrena d'un curtmetratge inèdit realitzat per l'Alan Ruiz on es mostra el suïcidi col·lectiu del Team Rocket.

Finalment, s'entregaran els premis 2010.

Tothom hi està convidat! Killerians o no.

P.D.: No cal que porteu la pastanaga podrida de l'estiu.
És la vostra ultima oportunitat per venjar-vos del vostre botxí o si va ser la vostra pròpia víctima sou patètics, veniu a passar comptes!

SUÏCIDI COL·LECTIU

1. Altaïr (5 morts + 1 mort estrangulat)
2. Festuc exuberant (4 morts + 3 morts amb granada + 1 mort estrangulat)
   
3. Kaelix (4 morts + 3 botxins estrangulats + 1 mort amb granada)

MORTS

1. Trankill (2 morts)
2. Llum de la lluna (1 mort)
3. Blackeyes (1 mort + 1 mort estrangulat)
4. Tour-tour (2 morts amb granada + 2 morts + 1 mort enverinat amb pipes + 1 botxí estrangulat)
5. Albert Fish (1 mort)
6. FFF (3 morts)
7. Onion (1 mort)
8. Lola asesina (2 morts)
   
9. Boc d'or (1 mort estrangulat)
10. Nabiu (1 mort)
11. El pinguino
12. Fruits vermells
13. Sara Carbonero
14. Yarriba (1 mort)
15. Xipiró (1 mort)
16. E. A. Poe (5 morts)
17. Panxa content (1 mort)
18. Nietzsche (1 mort + 1 botxí)
19. Madame Claude (2 morts + 2 morts amb granada)
20. Black Smoke (1 mort)
21. Maduixa (1 mort)
22. Nirvana13
23. Ameba
24. Hanibal carrot (2 morts + 1 mort amb granada)
25. Houd
26. Relíquia
27. Sangartana
28. Orxata (1 mort + 1 mort amb granada)
29. Andal·lus
30. Yorik (2 morts)
31. Lo pelat
32. Nazari
33. Peta-Zeta
34. Volco (1 botxí + 2 morts)
35. Ninfa
36. Caïm (2 morts)
37. Desbudellavelles
38. Ezio Auditore
39. Somiatruites empedernit
40. Corleone
41. Pepelui (1 mort)
42. Trina
43. Frankie M. (1 mort)
44. Gualia
45. Sylvestris (1 mort + 3 morts amb granada)
46. Rosa rosa
47. Kick-ass (2 morts)
48. Chikatilo Jr.
49. Xitxarra (1 mort)
50. Slater (3 morts + 1 botxí estrangulat)
51. Jony Macarrony
52. Molcov
53. Araceli
54. Groucho
55. Flor
56. the Docttor
57. Laestrygonian (1 botxí + 1 mort amb granada)
58. Cacatua Roja
59. Carpòfag del bàsquet
60. Estrellat (2 morts)
61. Crespiera (1 mort)
62. Clue 2 (2 morts)
63. Cannis Lupus (2 morts)
64. General Cramer (1 mort)
65. Burro català
66. Festuc
67. Painkiller
68. Nyuuu
69. Mata Faluga
70. Zananahoria
71. Jose Montilla (1 mort)
72. Fredolic (2 morts)
73. William Wilson
    
74. Carrow
75. Jack the ripper
76. Aomanao (1 mort)
77. Nyeca
78. Para-Llamps (1 mort)
79. Fuet
80. Gamusinu (1 mort)
81. Papallona
82. Cubito
83. Elegancia París (2 morts)
84. Baraka
85. El trenca closques
86. Atomic killer
87. Som-hi de cara
88. Guineu
89. Haka
90. Peloiera fiestera
91. Katu (1 mort)
92. Pastanaga transgènica
93. Monràs
94. Vlad Tepes
95. Lleguminós
96. ill Gattusso (1 mort)
97. Matajulais
98. Safanòria
99. Specialist
100. Dorgali (1 mort)
101. Krosta
102. Astenia
103. Gandhi
104. Gula

MORTS PER INACTIVITAT

1. Azar
2. Lady Klock
   

La furgokillertuning i els seus tripulants

Necrològica del xitxarra LA VENJANÇA DELS BACH

Era dia 23 de juliol, desprès d'una carta amenaçadora cap a la meva victima, Toni BACH, el vaig anar a espiar a la plaça del saiol amb esperançes de matar-lo. I les esperançes es van complir, mentres ell preparava una "barbacoa", el vaig apunyalar amb la meva arma mortal (la pastanaga) per l'esquena. La sort del principiant???. Vaig tornar cap a casa molt content, ho vaig explicar a tothom i em vaig sopar. A les 22:30 vaig anar cap a bastoners, vem ballar una mica i ens vem possar a parlar a la finestra de la Masia. El que no sabia es que havia estat trait per el Jan Carrera BACH que va enviar un missatge al seu cosi i al meu botxi enomenat Xavi BACH. No va tardar gaire en arribar, vaig sentir uns passos i jo em vaig apartar de la finestra però ja era tard, amb totes les seves forçes el BACH va tirar la granada d'aigua (globus d'aigua) contra l'ampit de la finestra i tots vam quedar xops i jo mort per traició. He après moltes coses sobre com funciona la vida, o sigui que prepareu-vos per l'any que bé.

Com us agrada clavar pastanagues...

Avui el màster està molt content perquè tot just fa una setmana va començar el joc i ja hi ha més de la meitat del jugadors morts.
Aquest ritme em donareu vacances ràpid!
Ja podem començar a preparar un killer per tots els morts.
Que no pari la matança!

Necrològica del pobre nen que va perdre la seva vida sota la font de Casaletes.

Després d’amenaçar la seva víctima deixant rodanxes de pastanaga al caminet del jardí de casa seva, Mata Faluga tenia la seva víctima perfectament identificada, però no localitzada.

Dia 22 de juliol: Tarda Killer. Mata Faluga va a fer un taller de ràdio i fa entrevistes pel carrer a membres del Killer. Mata Faluga acaba el taller. Passa per la plaça de l’Església. Un crit l’avisa que la seva víctima (amagada sempre a casa per la por de l’amenaça) és allà. La diferència d’edat, mida i pes entre botxí i víctima el sorprenen, però agafa valor i va al carrer del Forn per atrapar-lo. Merda! l’ha vist. Es posa a córrer darrera seu a tota velocitat. Creuen la Plaça Església, el Pont,...Se’n va cap al carrer del Palau i es pensa que l’ha distret, però Mata Faluga sap que és allà...Com a veritable homo sapiens va pel carrer de sota i s’hi apropa molt. Uns contenidors fan de barrera entre la pastanaga i la seva panxa. L’homenàs corpulent, que el botxí percep com a ogre o goril·la, se’n va corrent cap a la font de Casaletes. Hi puja: Resistirà la font el seu pes? La font i els llums es mouen. Mata Faluga s’ho pren amb calma..... La gana d’un individu tan gran l’obligarà a baixar. Gent que passa per allà riuen, saluden, pregunten... però ningú l’ajuda, fins que passa la furgoneta “hippie” amb uns quants killeriàns a dins... Surten, peten el globus d’aigua de Mata Faluga i l’agafen pels braços de tal manera que no pugui moure la pastanaga. L’ogre baixa de la font de Casaletes. Prova de trencar la pastanaga de Mata Faluga, però com a bon pianista, el nen l’agafa amb força i no la deixa anar. L’ogre li agafa el braç i fa unes quantes mossegades “a la pastanaga” i ho aconsegueix. Mata a Mata Faluga. Però la pitjor cosa que fa és fer un tall a un dit d’un pianista amb la dent. Tant de bo no tingui la ràbia...

Però... Realment necessiten una furgoneta de killeriàns (tots majors de 18 anys), un ogre i una font per defensar-se d’un pobre nen (de 13 anyets) sense males intencions? Això no és un exemple clar de covardia? Això és una victòria? Tindrà PAU aquest homenàs tan FORT?

Comença la matança!

Tots els jugadors que encara no tinguin el seu kid de botxí que em truquin al:
665 64 91 82

Qualsevol dubte, conflicte o assassinat comuniqueu-m'ho aquest mòbil.

Gràcies i molta sort!

Soc mort!!!!

Era dimecres a la tarda, d'un dia calurós. Estavem amb uns amics (algun possible assassí, i algun cadàver) prenent un cafè sota la noguera del casal. El que en un principi semblava un bon lloc per estar segurs, des d'on podria controlar els possibles botxins, es va revelar més tard en la meva perdició i tomba. Un excés de confiança va fer que acabés enterrat sota la noguera!!!

Com us deia, estava jo tranquil.lament fent el cafè, quan de cop i volta sento unes passes a la meva dreta que s'acosten a un ritme frenètic, giro el cap i només tinc temps de veure una ombra que se m'acosta decidida, amb uns ulls injectats de sang travessant-me amb una mirada d'odi ferotge. Veig que el meu botxí va fortament armat, al moment reacciono, tots els músculs se'm tensen i els sentits se m'aguditzen, em llença la primera granada, la sort fa que no m'exploti a sobre, sinó que em toca, però explota en un dels meus amics que queda reventat per la metralla. M'aixeco al moment que em llença una altra bomba de la mort que esquivo. Veig la cara de terror en el meu adversari, ha perdut el factor sorpresa, i jo encara estic viu i ben viu preparat per venjar el pilot de carn en què ha quedat transformat un dels meus amics.
Em llanço sobre d'ell i l'immobilitzo agafant-lo pels canells, en veure´s acorralat, lluita amb totes les seves forçes per escapar, o per agafar la pastanaga i matar-me vilment. Jo no el deixo, i vaig pensant maneres d'escapar o de matar-lo....en uns segons pel caps em passen infinitat de coses.....córrer fins la font de casaletes, lligar el meu botxí a la noguera buscar-li la pastanaga i trencar-li....al final em decanto (potser en un excés de confiança) pel duel a mort, o sigui que el deixo un moment perquè agafi la pastanaga i LLUITEM!!! Al moment que es treu la pastanaga de la funda veig que les meves possibilitats de victòria s'esvaeixen, és immensa, brilla amb el sol i m'enlluerna, també veig que ja ha estat feta servir , una gota de sang seca envolta el pastanagot. Un tremolor m'envaeix i quasi no em deixa respirar....M'ATACA, aconsegueixo esquivar els primers cops, però és molt ràpid i m'acorrala contra la noguera. Amb un elegant moviment es disposa a fer-me el cop de gràcia, però no em dóno per vençut i...lluito!!! De cop veig que para i es mira l'arma...està despuntada...HE GUANYAT!!!! ......Però un fort dolor al fetge em fa tornar a la realitat, la punta la tinc clavada, almenys deu centimetres de pastanaga són dintre meu.
No m'ho puc creure...m'estic morint....SOC MORT!!! La pastanaga portava verí, les cel.lules se'm desnaturalitzen i em fong, l'últim que queda de mi és un líquid putrefacte, i mentre m'escolo entre les arrels de la noguera sento el riure metàlic del méu assassí que ressona carrer del comerç enllà!!!

Necrològica de Peloiera fiestera

Després de 5 dies a l'hospital...torno a Moià amb moltes ganes de veure a tothom, sobretot a les meves amigues!!!
Una de les millors amigues, la Berta Forcada...em va trucar impacient per veurem!!
Vaig caure a les seves trampes I EM VA APUNYALAR ENTRE PIT I PIT!!!!!

Necrològica en cadena de Matajulais

després d'un cap de setmana de feina dura, em llevo el matí del dilluns amb ganes de mort,,,,, em passo una bona estona esmolant la meva arma amb cura, per a l'esdeveniment que s'acosta, porto hores meditant i perfeccionant el meu assassinat.

em disposo a sortir al carrer per fer una primera inspecció ocular, algunes mirades fixes em recorren el cos tot travessant el poble que em produeixen un tremolor immediat, però el meu vehícle és rápid no pateixo.

decideixo anar a la gran ciutat a recluirme durant unes hores tot esperant la vesprada, on les preses són més indefenses, i l'encarnissament serà més ràpid i sense enrenous

allà a quarts de vuit m'encamino cap a una posicó avançada, com sempre amb l'esquena protegida, i l'arma a punt per actuar, aparco el meu vehícle mentres observo els moviments de la meva víctima, està en una posicó complicada d'assolir, ja que la distancí d'atac és molt curta i té molta gent al voltant que podrien desitjarme mort......

aixó em fa canviar els plans, allà asseguts al voltant de la font de casaletes hi ha ben bé 10 assasins potencials, i hom no pot arriscar la seva vida en un moment així.

agafo posició just un metre i mig cara a cara amb ell, estic molt nerviós els ulls em van de banda a banda, começo a notar una suor freda baixant per l'esquena, les mans em tremolen, és el moment, decideixo despistar anant a la moto a buscar tabac i crear un ambient distés, i seguidament cometre l'assassinat, obro la maleta de la moto, i de sobte m'en adono que he descuidat de mirar redere meu, un dolor estrepitós em fa paralitzar, alguna cosa freda m'ha travessat l'esquena, i amb una veu fosca a cau d'orella se sent un.......... ets meu!!! seguidament caic al terra agonitzant, i mentre miro al meu assasí amb cara d'odi i impotencia observo una llampada derrere seu, els ulls li surten de les conques, fa un crit de dolor i immediatament cau a terra, el meu assasí acabava de morir, en el seu moment de gàcia va descuidar de mirar redere seu, i la meva mort va ésser venjada en aquell moment, en el que jo perdia la vida.............

P.D, no deieu de mirar mai redere vostre, hi ha algú que us estarà seguint.......

Necrològica de Safanòria

És negra nit. La jornada ha estat dura, recollida de material del festival després de poques hores de son, una àrdua venda de samarretes i revistes sota l'inclement sol de juliol, dinar familiar, més feina ateneuenca i finalment projecció de cinema. Un se sent realitzat després d'haver sobreviscut un dia sencer a cara descoberta i passejant sense por a la mort malgrat sentir-la tant propera. Toquen les dotze i en breu la pel·lícula s'acaba. Podem dir que hem sobreviscut 24 hores? Ben bé, ben bé, no, el joc va començar a les 3... Només queda arribar a casa i dormir, que demà ben d'hora me'n vaig lluny a descansar mentre els altres participants es maten entre ells. La victòria és meva. Però al sortir de l'Ateneu les coses comencen a girar massa ràpid, els engranatges de la inel·ludible tornen a estar en marxa. Sento presències estranyes en el camí cap a casa. No són Nyetas ni quillus vulgaris, són canalla. A les dotze tocades. Quins pares els poden deixar sortir a aquestes hores de casa? A les nou al llit com tothom!

S'activa l'instint de supervivència. Giro pel carrer de les cabretes, baixo al Celler, entro al labavo després de demanar permís a un cadàver que hi ha treballant a la barra i em faig amb un bon fragment de paper de vàter. En cas de tenir un cos a cos, cal anar previngut. La gent em mira com qui veu una ombra. La meva presència s'esvaeix, però sé que sóc més fort que el meu botxí. Sóc el guanyador, és el meu destí. He nascut per això. Jo a néixer no portava un pà sota el braç, hi duia una pastanaga.

Amb el meu paper de vàter enfilo cap a casa meva, però per la porta del darrere. Lamentablement està tancada. NO hi ha ni una escletxa pels lladres. Aquests temps d'infortuni fan que tots prenguem massa precaucions. Casa meva és una fortalesa, també per mi. Demano socors als meus cosins. Dormen. En un pis a Barcelona uns, els altres a Girona. Em sento indefens. No tinc bateria al mòbil. I he d'anar a dormir d'hora, demà a les set carretera i manta i deixaré al botxí enrere... Em dirigeixo a la porta de casa. Està entreoberta. Faig el cor fort. Guanyaré. L'obro de bat a bat i allà no hi és. El meu botxí no està al replà. No. Està darrere la porta que acabo d'obrir. De sobte, enmig de la foscor s'abalança sobre meu i em llança a terra. Hàbil, amb un gest instintiu, desvio la primera estocada. Però a la mà ja hi tinc taques carbasses. Reacciono, busco en la foscor el meu botxí però ja està sobre meu. Sento una penetració vegetal en l'abdòmen. I una altra. I una altra... Això és acarnissament. La condemna serà més llarga, el pecat més gros, la sang taronja així ho corrobora, pel carrer del Forn baixa un riu taronja que porta una mala nova. El futur guanyador ha mort abans de començar a matar. Safanòria é morta. Habemus cadàver. El carrer del Forn plora la meva mort. Tornaré.

Ja NO podeu fer la vostra inscripció 2010 heu fet tard.

Per inscriure't al Killer 2010, clica aquí: INSCRIPCIÓ 2010

A part de l'inscripció caldrà enviar una fotografia de la vostra cara sense fer ganyotes a jockillermoia@gmail.com, o bé venir personalment el divendres dia 9 de juliol a l'Ateneu i pagar 3 €.