Soc mort!!!!

Era dimecres a la tarda, d'un dia calurós. Estavem amb uns amics (algun possible assassí, i algun cadàver) prenent un cafè sota la noguera del casal. El que en un principi semblava un bon lloc per estar segurs, des d'on podria controlar els possibles botxins, es va revelar més tard en la meva perdició i tomba. Un excés de confiança va fer que acabés enterrat sota la noguera!!!

Com us deia, estava jo tranquil.lament fent el cafè, quan de cop i volta sento unes passes a la meva dreta que s'acosten a un ritme frenètic, giro el cap i només tinc temps de veure una ombra que se m'acosta decidida, amb uns ulls injectats de sang travessant-me amb una mirada d'odi ferotge. Veig que el meu botxí va fortament armat, al moment reacciono, tots els músculs se'm tensen i els sentits se m'aguditzen, em llença la primera granada, la sort fa que no m'exploti a sobre, sinó que em toca, però explota en un dels meus amics que queda reventat per la metralla. M'aixeco al moment que em llença una altra bomba de la mort que esquivo. Veig la cara de terror en el meu adversari, ha perdut el factor sorpresa, i jo encara estic viu i ben viu preparat per venjar el pilot de carn en què ha quedat transformat un dels meus amics.
Em llanço sobre d'ell i l'immobilitzo agafant-lo pels canells, en veure´s acorralat, lluita amb totes les seves forçes per escapar, o per agafar la pastanaga i matar-me vilment. Jo no el deixo, i vaig pensant maneres d'escapar o de matar-lo....en uns segons pel caps em passen infinitat de coses.....córrer fins la font de casaletes, lligar el meu botxí a la noguera buscar-li la pastanaga i trencar-li....al final em decanto (potser en un excés de confiança) pel duel a mort, o sigui que el deixo un moment perquè agafi la pastanaga i LLUITEM!!! Al moment que es treu la pastanaga de la funda veig que les meves possibilitats de victòria s'esvaeixen, és immensa, brilla amb el sol i m'enlluerna, també veig que ja ha estat feta servir , una gota de sang seca envolta el pastanagot. Un tremolor m'envaeix i quasi no em deixa respirar....M'ATACA, aconsegueixo esquivar els primers cops, però és molt ràpid i m'acorrala contra la noguera. Amb un elegant moviment es disposa a fer-me el cop de gràcia, però no em dóno per vençut i...lluito!!! De cop veig que para i es mira l'arma...està despuntada...HE GUANYAT!!!! ......Però un fort dolor al fetge em fa tornar a la realitat, la punta la tinc clavada, almenys deu centimetres de pastanaga són dintre meu.
No m'ho puc creure...m'estic morint....SOC MORT!!! La pastanaga portava verí, les cel.lules se'm desnaturalitzen i em fong, l'últim que queda de mi és un líquid putrefacte, i mentre m'escolo entre les arrels de la noguera sento el riure metàlic del méu assassí que ressona carrer del comerç enllà!!!