dissabte, 10 de juliol del 2010

Necrològica en cadena de Matajulais


després d'un cap de setmana de feina dura, em llevo el matí del dilluns amb ganes de mort,,,,, em passo una bona estona esmolant la meva arma amb cura, per a l'esdeveniment que s'acosta, porto hores meditant i perfeccionant el meu assassinat.
em disposo a sortir al carrer per fer una primera inspecció ocular, algunes mirades fixes em recorren el cos tot travessant el poble que em produeixen un tremolor immediat, però el meu vehícle és rápid no pateixo.
decideixo anar a la gran ciutat a recluirme durant unes hores tot esperant la vesprada, on les preses són més indefenses, i l'encarnissament serà més ràpid i sense enrenous
allà a quarts de vuit m'encamino cap a una posicó avançada, com sempre amb l'esquena protegida, i l'arma a punt per actuar, aparco el meu vehícle mentres observo els moviments de la meva víctima, està en una posicó complicada d'assolir, ja que la distancí d'atac és molt curta i té molta gent al voltant que podrien desitjarme mort......
aixó em fa canviar els plans, allà asseguts al voltant de la font de casaletes hi ha ben bé 10 assasins potencials, i hom no pot arriscar la seva vida en un moment així.
agafo posició just un metre i mig cara a cara amb ell, estic molt nerviós els ulls em van de banda a banda, começo a notar una suor freda baixant per l'esquena, les mans em tremolen, és el moment, decideixo despistar anant a la moto a buscar tabac i crear un ambient distés, i seguidament cometre l'assassinat, obro la maleta de la moto, i de sobte m'en adono que he descuidat de mirar redere meu, un dolor estrepitós em fa paralitzar, alguna cosa freda m'ha travessat l'esquena, i amb una veu fosca a cau d'orella se sent un.......... ets meu!!! seguidament caic al terra agonitzant, i mentre miro al meu assasí amb cara d'odi i impotencia observo una llampada derrere seu, els ulls li surten de les conques, fa un crit de dolor i immediatament cau a terra, el meu assasí acabava de morir, en el seu moment de gàcia va descuidar de mirar redere seu, i la meva mort va ésser venjada en aquell moment, en el que jo perdia la vida.............

P.D, no deieu de mirar mai redere vostre, hi ha algú que us estarà seguint.......

1 comentari:

jonil ha dit...

Molt bona narració. Llastima morir tant jove.